ELS ARBRES NO ENS DEIXEN VEURE EL BOSC (TRANSPARENCIA II)

L'expressió els arbres no ens deixen veure el bosc és molt nostra. La capacitat d'abstracció, de sortir dels detalls i extreure una visió global i coherent d'una realitat concreta és una d'aquelles capacitats que ens fa intel·ligents.

L'informació és com els arbres. Però al contrari que aquests cada cop hi ha més informació. A l'administració pública, i als Ajuntaments, la situació no és diferent. De fet, com totes les administracions, els Ajuntaments són màquines burocràtiques de crear informació.

Com transformar en comunicació la quantitat d'informació que l'Administració pot arribar a generar i a publicar? Com evitar que un excés d'informació inconnexa impedeixi veure el bosc? No és un problema nou, però ara és un problema greu.

De fet, moltes administracions públiques del nostre País ja han fet la feina i han regulat de forma molt eficient aquesta exigència democràtica. Sense anar més lluny l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat ha fet una tasca admirable. Per aquest motiu el nostre grup polític ha decidit proposar com a model per iniciar els treballs a Caldes l'ordenança de Sant Feliu com exemple d'una feina ben feta i estructurada.

A la pràctica, un ajuntament que publiques el màxim de informació (sempre respectant la protecció de dades) generaria tanta quantitat d'informació que seria absolutament intractable pel ciutadà. L'efecte seria contrari al desitjat, la suposada obertura i transparència el que provocaria seria un allunyament inclús superior del ciutadà. I no hi ha res pitjor que el tedi en front de l'Ajuntament.

Com he dit el problema no es nou. De fet la ciència de la epistemologia porta milers d'anys tractant-lo, i amb tota raó, ja que es tracta de saber com l'ésser humà és capaç d'entendre, d'abstraure i d'arribar a conclusions.

I aquí arribem a la proposta del nostre grup a l'Ajuntament de Caldes. La tan desitjada transparència no pot ser tractada com una acumulació de dades. Els mitjans tècnics d'avui en dia permeten tractar, classificar, ordenar i organitzar una quantitat insana de documentació. El punt on el Big Data es troba amb la epistemologia.

Però la classificació i tractament d'informació s'ha de treballar i per tant pot ser objecte de manipulació, una manipulació que pot afectar a la essència de la relació del ciutadà amb l'administració. Per això és molt important, un consens sobre com es tractaran, com s'esquematitzaran i  quins seran els criteris de sistematització. Aquesta és la feina del polítics, no és fàcil però no la podem obviar.