CENT DIES DE GOVERN

Ja fa cent dies que es va constituir el nou govern municipal a Caldes. Les coses no han canviat gaire. La majoria revalidada per part de ERC, en certa forma, ha suposat el manteniment del "statu quo". Dir que les majories no són bones és una afirmació fàcil, molt fàcil. Des d'un punt de vista conceptual una majoria absoluta permet una acció de govern contundent, definida i molt organitzada, i, per tant, molt eficaç. En aquest sentit, si la majoria d'una població decideix un govern fort, benvingut sigui.

Però com tot en aquesta vida on hi ha cara també hi ha creu. I la creu no és altra que la hiper-legitimació quasi messiànica on és confongui una majoria de vots amb superioritat moral. Un fet que produeix la diferenciació, entre "nosaltres" i els "altres". Una ruptura que impregna l'acció de govern.

I és així. O almenys és així com es manifesta i com ho sento des de la meva posició de regidor a la oposició.  I la vida d'un regidor a l'oposició pot ser plàcida o pot ser de treball dur. Aquesta última vida és la que hem escollit. I per això no podem estar de treballar, controlar l'acció de govern, fer propostes -encara que quedin en res-, preocupar-nos pel dia a dia del poble i estudiar totes les accions que es porten a termini.

Un resum de petites impressions d'aquests primers cent dies:

El Sr. Solé apareix ben poc pel Ajuntament. Parlament amunt i avall, viatge cap aquí i cap allà. La realitat és que no es deixa veure gaire pel Ajuntament. Solament fa falta veure el reguitzell d'actes, decrets i delegacions que han signat els Alcaldes "accidentals".  En cap cas volem dir, ni deixar entreveure, que no compleixi les seves obligacions, però la nostra opinió és que la dedicació de qualsevol Alcalde ha de ser íntegra al seu Poble. En el cas de Caldes el Sr. Solé - simplement veient els decrets i reunions a les que ha anat- no compleix ho compleix. I això sense tenir en compte que ha de marxar a Europa.

Què és més important la imatge o la transparència? Doncs sens dubte la imatge, això és realpolitik. Si

les administracions -i Caldes no és una excepció- dediquessin els mateixos esforços a reforçar la transparència que els esforços personals i econòmics que dediquen a mostrar una bona imatge de si mateixa i dels seus equips de govern les coses serien molt diferents. Però senyors no ens enganyem... si algú diu alguna cosa sobre la transparència... no patiu ja tenim una comissió de treball que se n'encarrega. Ep! però la imatge és la imatge i aquí si que no ens la podem jugar deixant-la en mans d'una comissió. Un exemple: Vaig a l'Ajuntament tres cops per setmana per revisar expedients i fer la meva feina. Solament m'he creuat a l'Ajuntament al Sr. Solé un cop -amb l'excepció dels Plens- i després vaig saber que aquell dia la tele havia anat a l'entrevistar-lo sobre la moció dels siris. Ara bé, si algú parla de transparència... ja va tard... la comissió ja està creada.

El pàrquing de les Hortes. Una obra emblemàtica que ens trasllada al Caldes del futur. Una obra que sens dubte serà rendible. Rendible a costa de canvi de model de poble ja que la mobilitat afecta al moll de l'os del que és un poble. El problema és que tot això es fa sense un pla de mobilitat previ i sense una veritable participació de la ciutadania. Quan vulguem participar segurament ja serà massa tard.

El Calderí. Una escola i un projecte educatiu viu. Què passara amb l'escola? Ara per ara està ocupant part del nou Institut, però té continuïtat? Sens dubte com a projecte educatiu que il·lusiona a pares i a mares del nostre municipi té continuïtat. Ara bé, la successió de despropòsits polítics, la manca d'informació, o millor dit, la desinformació o informació contradictòria... la pilota anant del terrat de l'Ajuntament al del Departament d'Ensenyament i tornant un altre cop... fa que el conflicte no es tanqui. Crònica d'una mort anunciada?