REPICAR I ANAR A LA PROCESÒ: UBIQÜITAT

En el Ple de l’últim dijous de gener es va parlar del do de la ubiqüitat. Aquest do es resumeix en la qualitat d’estar a diversos llocs en el mateix moment i que habitualment s’atribueix a les deïtats o a alguns sants.

No és que al Ple ens hagi donat per la filosofia i la teologia, ni que els vapor sulfurosos de l’aigua calenta de la Font del Lleó ens hagin trastocat confonent la sala de plens amb una vella àgora romana, no. El que ha passat és que el Sr. Jordi Solé ha estat anomenat Secretari d’afers exteriors al nou Govern de la Generalitat.

El nou nomenament com a Secretari d’afers exteriors l’hi ha suposat rebre multitud de felicitacions, a les que m’he afegit pública i personalment ja que crec que donada la situació històrica excepcional, des d’un punt de vista personal i de carrera política professional, és una molt bona oportunitat per la que s’ha de sentir orgullós.

Entrada al diccionari calderí de política de la paraula ubiqüitat: Característica pròpia d’aquell que marxa a una altre lloc a exercir unes funcions però que, es queda a exercir altres funcions, de forma simultània i coetània en el lloc d’origen o inicial, delegant, això sí, el màxim de funcions, però intentant, a la vegada, sortir a totes les portades i fotografies com si mai no hagués marxat del lloc d’origen.

Avui en dia hi ha eines que afavoreixen l’ubiqüitat com poden ser Skype, Webex i d’altres. També és veritat que el Sr. Alcalde ha dit que els dimarts al matí serà a l’Ajuntament… Personalment, crec que l’exercici de l’alcaldia no és això. Que consti que no vull dir que defugi de les seves responsabilitats, que no ho farà, ja que de segur que delega totes aquelles que son delegables (que son quasi bé totes).

La nova responsabilitat es ímprobe. El procés a Catalunya solament serà si el nou Govern de la Generalitat és capaç de convèncer a les altres nacions i a la Comunitat Europea que Catalunya ha de ser independent. I aquesta feina, en divuit mesos, entre d’altres l’ha de fer el Secretari d’afers exteriors.
images2No es pot repicar i anar a la processó. No entenc perquè no deixa pas a d’altres membres del seu equip per permetre un cap visible a la nostra vila de forma permanent i no simplement per mitjans telemàtics. Aquest fet em fa pensar que, o bé l’equip del darrera no està suficientment preparat per assumir l’alcaldia, o bé, que el nou Secretari d’afers exteriors no està convençut que el seu càrrec hagi de perdurar (ja sigui per culpa del Tribunal Constitucional o de la CUP) i, per tant es guardi la carta de l’alcaldia per si de cas…

Càlcul polític… càlcul personal…desconfiança… l’únic que tinc clar és que ara tot no es pot fer a l’hora i seguir tenint contacte directe amb els calderins que és el mínim que políticament es pot exigir a un Alcalde, la proximitat i no la ubiqüitat.