¿EMBELLIR O ENVELLIR?

Ara farà uns quants dies en Joan Antoni Berzosa, President de l'Associació Gremi d'agents assessors i constructors immobiliaris de Caldes de Montbui i del Vallés, en el Facebook de la seva empresa feia un anàlisis de la situació del sector immobiliari del nostre poble extraient conclusions de les últimes dades estadístiques del encara proper dos mil quinze. 

Les conclusions no podien ser més sorprenents: Caldes és un poble amb un mercat d'habitatge absolutament estancat i mentre a tots els pobles del voltant les compravendes d'habitatges han experimentat uns grans increments - fins i tot en casos superiors al dos-cents per cent-, a Caldes les operacions han baixat. Per altre banda, Caldes és un poble car, més car que tots els pobles del voltant i més car, fins i tot, que Granollers capital de comarca. 

Analitzar aquests fets des d'un punt de vista de mercat no em correspon ja que el més probable és que no ho fes bé, ho faria de forma molt intuïtiva, i per tant ho deixo als professionals com el Joan Antoni, que segur que en sap més. 

El que sí que no puc deixar de fer es analitzar les derivades polítiques d'aquestes dades que ens presenten. Caldes és un poble on l'habitatge és car i on la corba de mercat mostra un encefalograma pla que no remunta. 

Si a tot això afegim que la població està decreixent lleugerament i que a més a més s'està envellint les conseqüències son desastroses a mig i llarg termini.

Per dir-ho d'una forma clarificadora: Pels motius abans esmentats podem dir que no hi han parelles de joves que vinguin a viure a Caldes i també podem dir que de segur que hi han joves de Caldes que han de marxar a altres llocs a viure.

La política en majúscules -com m'agrada dir- no es embellir (amb b) el poble, sinó posar els mitjans per a què el poble no envelleixi. Les primeres conseqüències d'aquestes polítiques - o manca de polítiques millor dit- les hem viscut fa poc quan es plantejava tancar El Calderí per falta de nens -tema, per cert tancat en fals... qui dia passa any empeny...ja se sap...-.

És urgent afrontar aquesta realitat amb serenor i no començar la casa per la taulada. Iniciar un debat real sobre el model de poble que volem i no plantejar grans plans estratègics que en molts punts semblen extrapolables a altres poblacions amb un tallar i enganxar.

És urgent que es deixi d'actuar amb mentalitat tancada de majoria absoluta proposant obres faraòniques - pàrquing de les hortes- que suposen un canvi encobert de model de poble que no ha estat ben debatut i que no s'ha analitzat profundament en relació al problema que avui enceto. 

Em preocupa el meu poble i em preocupa el futur del nostre poble. Els polítics tenim la responsabilitat de fer, d'analitzar i, també, de generar debat i proposar-lo. Crec que aquest debat manca a Caldes i és del tot necessari.