Una natura morta (de vegades també dita amb el castellanisme bodegó) és una representació artística on es mostren diversos objectes, fruites i elements quotidians on l’artista executa l’obra amb una gran llibertat expressiva jugant amb les disposicions, contrastos de colors i jocs de llums. A mi aquest tipus de composició generalment em genera una gran serenor.
Però en cap cas tinc l’intenció de fer una dissertació sobre art, que encara que m’interessi, queda molt lluny dels meus migrats coneixements sobre la matèria.
Parlaré, millor dit, denunciaré un fet, que per anunciat encara considero més greu: Al Ple del mes de maig al torn de precs el nostre grup municipal (Units Per Caldes) varem insistir a l’Ajuntament que la situació d’arbres i plantes dels nostres parcs era límit. Molts dels exemplars s’estaven morin per falta de reg. La resposta del Regidor responsable va ser que no; que els sistemes i procediments de reg eren els habituals i s’estava regant amb normalitat.
Avui la situació dels nostres parcs es desoladora. Natura Morta. Hi han arbres que fa quatre dies que es varen plantar i que ja estan secs, però també hi ha exemplars, especialment al parc de Can Rius, amb una gran història i valor que també s’estan assecant.
Indignació és el que sento. Indignació per la pèrdua que en molts cassos serà irreparable. Indignació per la violació de l’encant carrincló del parc de Can Rius. Indignació per la aclaparadora falta de sensibilitat de l’equip de govern. I indignació per tractar-se de la crònica d’una mort anunciada.
Caldes és moltes coses, però no és natura morta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Deixa el teu comentari: