UNA D'INDIS...

Corria l'any 1885 quan Seattle, cap dels indis Duwamish va escriure una carta al president dels Estats Units, el gran cap de Washington, que deia: ".... Qui pot comprar o vendre el cel o l'escalfor de la Terra? No ens ho sabem imaginar, si nosaltres no som amos de la frescor de l'aire, ni de la lluïssor de l'aigua. Com podria comprar-nos-la, ell? (...) Cada part d'aquesta Terra és sagrada per al meu poble, cada agulla brillant dels avets, cada platja de sorra, cada boira en el bosc fosc, cada clariana del bosc, cada insecte brunzidor, és sagrat per al pensar i el sentir del meu poble."

Ara em podríeu dir ¿què té a veure la integració còsmica d'una societat mítico-religiosa amb la política calderina?

Doncs en principi res de res... vull dir... si no tenim en compte la deïficació que per a molts suposa el fet de disposar de majoria absoluta...

Però tornem a les paraules de Seattle. La nostra cultura, diguem-li d'arrels greco-romanes, judeo-cristianes, occidental, eurocèntrica o simplement lògico-racional, es fonamenta, entre altres coses, en el fet que l'ésser humà ha estat deixat (de la mà de Déu, creador còsmic... o com vulguem dir-li) en una creació o entorn aliè on ens hem de desenvolupar en molts casos enfrontant-nos de la mateixa natura.

Pels indis l'ésser humà i l'insecte brunzidor o el simple ratolí de camp formen una unitat. El respecte i adoració per la creació, per la natura, és resultat de la seva cosmovisió. La nostra cultura no és així, és diferent, ni millor ni pitjor, diferent. Per l'eurocentrisme una cultura és superior a una altra si tecnològicament és més avançada. Podem discutir-ho, però això ha estat així des del descobriment d'Amèrica, i encara ho és donat la importància que donem cada dia a la inversió i descobriment tecnològic. Això sí, abans (no fa tant... recordem la guerra freda) tecnologia militar, avui en dia, patents farmacèutiques.

I Caldes com és? Doncs romana, judeo-cristiana, occidental, eurocèntrica... en definitiva lògico-racional... I això què vol dir... traduït a l'idioma calderí... Doncs que el Consistori, per ser més exactes, el partit de govern, ha decidit fer un pàrquing en lloança del progrés tecnològic representat pel cavall metàl·lic a sobre de les hortes de baix. Paratge que de segur seria beneït pel gran cap Seattle amb reverència per les tomaqueres, els pebroters i els cucs de terra que s'esmunyen entre els terrossos fent la terra més fèrtil.

Però el menyspreu de l'espai sagrat no acaba aquí. El nou projecte de regadiu, guardonat amb premis eurocèntrics, suposa un canvi en l'ecosistema de les hortes, ja que l'aigua, la sang, que avui alimenta la terra és solament termal (no barrejada com sempre havia sigut), i per tant calenta i clafida de compostos químics i metàl·lics dels quals no sabem els efectes sobre la terra ni a curt ni a llarg termini. És tan costós i difícil fer un petit estudi per saber com afectarà les hortes aquest canvi?

Perquè fer-se preguntes si la gran institució eurocèntrica ens guardona, si la deessa de la majoria absoluta està de la nostra part i si el cavall de ferro amb tota la seva tecnologia futurista vol pasturar sobre les hortes de baix.

No vull fer l'indi... però no hi ha una altra forma de fer tot això?