NINGÚ ÉS PROFETA A LA SEVA TERRA

Aquest passat cap de setmana hem gaudit d'un conjunt d'activitats organitzades per recolzar el Proyecto Pol. Caldes ha demostrat un altre cop que és un poble que té una societat formada per persones solidàries que es mobilitzen i col·laboren per aquelles causes que són importants siguin socials o a favor de la investigació de malalties rares com era aquest cas.

Em sento orgullós de ser i de viure en aquest poble on tot aquest caldo de cultiu bull de forma natural, on les organitzacions són obertes, permeables i intercomunicades i on, malgrat la dificultat i la feina que suposa engegar i tirar endavant els projectes la gent respon. Vull felicitar als organitzadors del cap de setmana dedicat al Proyecto Pol, a tots, i especialment als pares del Pol per la seva tenacitat, lluita i alegria.

Però aquest cop no solament em quedaré aquí. El dissabte, al Casino, i gràcies al Pol, a la seva Gala solidària, entre d'altres va tocar el músic calderí Lluís Robisco.

Lluís Robisco. El dissabte, al Casino, gràcies al Pol, a la seva Gala solidària, jo i molts d'altres vàrem tenir el plaer de descobrir-lo.

De vegades, poques vegades... val a dir-ho... els astres s'arrengleren i les coses de forma mística tornen al seu ordre còsmic original. En aquell moment es produeix art. ¿Què és allò que fa que unes simples notes musicals passin de ser un conjunt de sorolls ordenats en el temps de forma harmoniosa i agradable a la nostra oïda, a ser allò que ens fa tremolar l'ànima?

Jo no ho sé explicar, sóc incapaç. Però tinc la sort de poder viure-ho i d'haver-ho gaudit el passat dissabte amb en Lluís Robisco. Gràcies Lluís.

A Caldes tenim, i això no ho dic jo (que no sóc ningú en aquest àmbit), un mestre de la guitarra espanyola. Un artista, un intèrpret capaç d'omplir l'aire de vibracions i silencis, aturant-los i recuperant-los, jugant amb les textures i les intensitats cromàtiques dels dolors i les alegries. Cordes de guitarra que dringuen a l'uníson amb les cordes de l'ànima.

L'art és quelcom universal. I Robisco amb la seva guitarra és universal. Malauradament no puc dir que en Lluís sigui amic meu (com a calderí sí que és saludat) i per això puc dir amb total tranquil·litat que val la pena escoltar la seva música, baixar-la (pagant... és clar) i per què no felicitar-lo si el trobeu pel carrer. Ja n'hi ha prou d'aquell dit que diu que ningú és profeta a la seva terra, no?