EXUBERANCIA IRRACIONAL

A la dècada dels noranta l'antic President de la Reserva Federal americana, Alan Greenspan, va fer servir l'expressió exuberància irracional per referir-se a l'excés de confiança financera i a la dificultat per conèixer els límits econòmics raonables. Molts anys abans, Antonio Machado i d'una forma molt més poètica en els Proverbios y cantares LXVIII afirmava "todo necio confunde valor y precio."

Basant-nos en aquestes dues expressions seria possible desenvolupar tota una teoria econòmica, però no és l'objecte d'aquest escrit. En primer lloc perquè no vull avorrir al lector, i en segon, perquè això quedaria molt per sobre de la meva capacitat. 

De totes maneres les expressions esmentades crec que són molt apropiades per comentar el Ple d'aquest últim dijous. Entre molts punts de l'ordre del dia (un total de vint) es va tractar el sempre espinós i de demagògia fàcil tema del sou des polítics alliberats. És a dir, què han de cobrar les persones que en lloc de dedicar-se a treballar al sector privat o a la administració com a funcionari, decideixen dedicar part, o tot, el seu temps a desenvolupar la seva tasca política, en aquest cas a l'Ajuntament de Caldes.

Fin al dia d'ahir a Caldes hi havien tres regidors alliberats que cobraven al voltant dels quaranta mil (40.000.-€) euros a l'any cadascun. Per tant, un total de cent vint mil (120.000.-) euros entre tots. Aquest era el cost, més la corresponent seguretat social, que els calderins havíem de pagar als nostres representants que optaven per dedicar-se a l'activitat política deixant de banda les seves professions o altres possibilitats de treball. Entrar a discutir si és molt o poc és un debat de molt difícil resolució ja que hi han tants pros com contres, i en tot cas s'ha de ser just amb l'exercici d'una feina que comporta molta responsabilitat i dedicació. 

El que no puc entendre de cap forma és que a partir del ple d'ahir l'assignació que s'han establert els polítics "professionals" a  Caldes passi de cent vint mil (120.000.-€) euros a un total de cent noranta mil (190.000.-€) euros. Els alliberats o polítics professionals de Caldes, que ara son quatre i mig, s'han pujat de cop l'assignació en més setanta mil (70.000.-€) euros, que amb la corresponent seguretat social representarà un cost per l'Ajuntament (que som tots els calderins) de més de noranta mil (90.000.-€) euros adicionals.

 ¿És que avui hi ha un seixanta (60%) per cent més de feina a l'Ajuntament que ara fa dos mesos? Si fos així ho podria arribar a entendre. Però això no és així. Han arribat a dir que ara al govern son nou regidors en lloc de deu i que hi ha més feina per els que queden. Doncs bé, reparteix el que cobrava el que ara no hi és entre els que ara queden i faran la feina, però un canvi de criteri retributiu i una pujada com la que s'ha fet no està justificada.

Els que venim de l'empresa privada i especialment de l'empresa familiar sabem que les decisions han de justificar-se i, en tot cas han de ser raonables. A l'administració la justificació ha de ser escrupolosa. El que un particular faci amb els seus diners és problema d'ell, el que fa un polític ens afecta a tots, ja que els diners són de tots.

Com ja he dit, la conclusió és que no ho puc entendre. I no ho puc entendre perquè la exuberància irracional de la decisió pressa fa que s'hagi d'explicar molt bé. I això no s'ha fet. En tot cas, pel bé de tots que som els que paguem, espero que la despesa sigui ben invertida.