CANÍCULA

Caldes de Montbui, 7 de juliol, quatre de la tarda. La llum que hi ha als carrers és estranya, d'un color més groc del normal. L'aire no es mou, és molt mes pesat. Costa respirar. Passo pel Canaletes i el termòmetre de l'Arturo marca 39ºC. El Manolo del Cana no gossa ni sortir del bar... tampoc fa falta... no hi ha ningú a la terrassa. Si Caldes fos la Silver City del vell oest, per Pi i Margall es mourien amb polseguera matolls rodolant. Però ni això, la única cosa que es mou, mentre el Manolo vigila, és l'últim glaçó de gel que s'acaba de fondre a les Flors del Remei que va deixar el darrer client.

Aquesta tarda volia escriure sobre la sentència de la funcionarització que acabem de conèixer. Ben bé es podria dir que la sentència estava escrita en una taula de cera i que amb la calor s'ha fos. Perquè és com si no existís, com si fos un espectre jurídic al limb. Però no, aquesta tarda no crec que cap dels lectors pogués suportar un cúmul de despropòsits jurídics i polítics tan ampli. Ho deixarem per un altre dia.

Una altra opció hagués estat comentar la moció que el nostre grup municipal d'UPCaldes ha presentat avui amb una proposta d'ordenança municipal sobre transparència, administració electrònica i bon govern. També es tracta d'un tema prou feixuc per una tarda com aquesta. El que vulgui pot anar als enllaços i llegir el contingut dels documents. Només dir que espero que els demès partits del Consistori s'adhereixin a la proposta i puguem obrir un debat sobre aquest tema.

En plena canícula solament ve de gust parlar de terrasses. Les terrasses a una vila mediterrània són mitja vida i centre, en moltes ocasions, de la vida social del poble. A Caldes només fa falta mirar les del Canaletes, la del Rosset, el Totote... i moltes d'altres, com les Carrer Pi i Margall.

Aquí volia arribar. Les noves terrasses de Pi i Margall. Les terrasses s'han de regular, des d'un punt de vista horari i també com ocupació de la via pública i tributari. I en tot això l'Ajuntament en té l'ultima paraula. No pot ser que una terrassa molesti als veïns i que ocupi la vorera de tal forma que impedeixi caminar.

Ara bé, haig de dir que no m'agrada la solució de les tarimes de fusta. No m'agrada des d'un punt de vista  estètic, ni des d'un punt de vista vial, i em sembla que fins i tot pot suposar cert perill per als clients. A Caldes és necessari arribar a un consens sobre els usos i la urbanització del Carrer Pi i Margall i no fer pegats amb solucions provisionals.

I ja que avui el tema polític és mes suau (o light com la Coca-Cola, ja que parlem de terrasses), aprofitaré per fer un comentari gastronòmic: Vull felicitar la feina que fa l'equip del restaurant del Centre Democràtic. Fa goig veure la il·lusió amb la que treballen, la passió que posen a una cuina de proximitat, compromesa, fresca, intuïtiva, i creativa però amb arrels. Felicitats i enhorabona per la feina i per la cuina. 

Esperem que baixin una mica les temperatures.