ANATOMIA DE L'ERROR

Tothom s'equivoca. El primer en equivocar-me, i molt, sóc jo. L'error ha de suposar aprenentatge, interiorització, humilitat, millora, contrició, i, en el seu cas perdo. L'error és part del camí que cadascú ha de fer.

Abans d'entrar en el debat d'avui, i ja que estem tractant de les equivocacions i errors vull aprofitar aquesta tribuna per fer un acte públic de contrició personal i dir que no em sento especialment orgullós del to que en certs moments va tenir la passada campanya electoral. Si es tira la pedra no s'ha d'amagar la mà.

Dit això, he volgut esperar un temps prudencial per saber la posició de l'Equip de Govern respecte de la sentència de la funcionarització. L'Alcalde accidental, ja que l'Alcalde no hi era com és costum, a la Junta de Portaveus simplement ens va facilitar la documentació, va dir que acatarien la sentència però que encara no havien analitzat les conseqüències. És a dir, no va dir res, ni va esclarir res.

Com diu l'Ajuntament a la brevíssima nota de premsa emesa, l'última sentència és contraria a la primera instància que sí els donava la raó. L'explicació fins i tot fa vergonya, sobretot després d'haver llegit el veredicte d'apel·lació, on el tribunal amb una certa crueltat intel·lectual, però amb extremada finor jurídica, esbatussa, desmunta i deixa a l'alçada del betum la sentència d'instància. 

No entraré a discutir els raonaments jurídics a favor i en contra. Certament tot és discutible i el lector que tingui especial interès pot trobar les resolucions penjades a la xarxa.

El que és clar és que la sentència declara nul l'acord del Ple impugnat. Això en termes legals vol dir que es fa tabula rasa, vol dir que l'acord no va existir mai degut a que es va prendre en contra de la Llei.

Sens dubte, l'objectiu de funcionarització és un objectiu lloable, especialment en un Ajuntament, com el de Caldes, on la relació de personal laboral versus funcionaris és molt baixa. Però que l'objectiu sigui lloable no justifica que les coses es facin al marge de la Llei. 

Tothom es pot equivocar. Però en aquest cas les decisions es van prendre amb tota la oposició en contra, i a més a més, avisant de la il·legalitat de les mesures. Un tema tant important com és la funcionarització no es pot fer d'aquesta manera. No parlo ja des de un punt de vista jurídic, sinó polític.

La conseqüència dels disbarats polítics i jurídics, ja que no hi diu l'Equip de Govern, ho haig de dir jo: Que hi ha una sentència que al cap de tres anys diu que tot el que s'ha fet és nul, que no ha existit. 

¿I ara què passa amb les vint-i-set persones que han hagut d'estudiar per prepara-se les proves pel concurs a funcionari, que es van presentar i que van aprovar? Doncs que no son funcionaries i que, per tant, han de tornar a la situació de personal laboral. ¿Què passa amb els treballadors que varen ser acomiadats? Doncs que l'acomiadament també és nul. Tot plegat un cúmul de despropòsits on els que reben les conseqüències de les coses mal fetes són els treballadors de l'Ajuntament.

L'Ajuntament de Caldes necessita una política de funcionarització i de personal clara i definida. Aquesta política, degut a la seva importància estratègica, requereix un consens de govern i oposició per dur-la a terme. Un cop païda la sentència haurem d'analitzar totes les possibilitats que ens permeti la Llei per poder organitzar l'equip humà. En aquesta feina, sens dubte, l'Equip de Govern ens trobarà al seu costat.