A la literatura catalana podem gaudir de molts exemples d'obres que han esdevingut model i guia definidors dels nostre esperit. Per sort gaudim d'un país que ha estat capaç d'una llibertat creativa que ha permès el desenvolupament d'una cultura pròpia. M'apropo a la literatura com aficionat i com gaudidor dels plaers de la bona lectura i no pas com expert acadèmic, que no ho soc. No crec, per tant, que ningú trobi cap aprofundiment destacable en les meves paraules sobre aquest art.
A L'Auca del Senyor Esteve en Santiago Rusiñol presenta una detallada descripció de la societat de la seva època dibuixant de forma magistral l'enfrontament entre el seny de la burgesia i la rauxa de l'artista.
Personalment sempre he pensat que el contrari del seny no és pas la rauxa, és, més aviat, la disbauxa. Rauxa i seny son dos cares de la mateixa moneda que sovint es troben a la idiosincràsia catalana -pensem, per exemple en l'arquitectura de Gaudí-.
Però avui ens trobem en un temps de disbauxa, on s'ha perdut la moderació del seny i la alegria, i creativitat de la rauxa. ¿Cap a on camina Catalunya? ¿Cap a on va el procés?.
Fins a dia d'avui -no sé el dia 21 o el 27 què passarà- tot aquest enrenou ens ha portat a una societat dividida, a la ingovernabilitat i a estar en mans d'una minoria de diputats de la CUP que proposen un model de societat que no comparteixo i no vull -repeteixo, NO VULL-.
Respecto totes les formes de pensar però estic convençut de que el compliment de la Llei, el diàleg, la estabilitat, la iniciativa individual i el treball -entre d'altres- és la base per crear una societat justa on tothom es pugui desenvolupar lliurement.
Proposar una desconexió com la del 9N és un salt al buit suïcida. I si aquest salt al buit és de mans de la CUP no ens en sortirem.
Per tots aquests motius vaig decidir recolzar la candidatura d'Unió al 20D. La solució al conflicte vindrà, sens dubte, pel pacte i el diàleg i no per la trencadissa. Però també vaig decidir recolzar Unió perquè les seves propostes son coherents, realistes, encarades a buscar solucions als problemes generals i particulars de la gent. A buscar i aportar solucions.
Per això us demano, convençut i agraït, que aquest diumenge feu confiança a Unió com l'únic vot útil que pot portar una veu catalanista a Madrid per buscar solucions. Moltes gràcies.
Però avui ens trobem en un temps de disbauxa, on s'ha perdut la moderació del seny i la alegria, i creativitat de la rauxa. ¿Cap a on camina Catalunya? ¿Cap a on va el procés?.
Fins a dia d'avui -no sé el dia 21 o el 27 què passarà- tot aquest enrenou ens ha portat a una societat dividida, a la ingovernabilitat i a estar en mans d'una minoria de diputats de la CUP que proposen un model de societat que no comparteixo i no vull -repeteixo, NO VULL-.
Respecto totes les formes de pensar però estic convençut de que el compliment de la Llei, el diàleg, la estabilitat, la iniciativa individual i el treball -entre d'altres- és la base per crear una societat justa on tothom es pugui desenvolupar lliurement.
Proposar una desconexió com la del 9N és un salt al buit suïcida. I si aquest salt al buit és de mans de la CUP no ens en sortirem.

Per això us demano, convençut i agraït, que aquest diumenge feu confiança a Unió com l'únic vot útil que pot portar una veu catalanista a Madrid per buscar solucions. Moltes gràcies.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Deixa el teu comentari: