IRRACIONALITAT

Aquest cap de setmana ha estat terrible. De nou la irracionalitat ha tornat a colpejar els nostres cors. Més d'un centenar de vides arrancades. Més d'un centenar d'il·lusions volatilitzades per plom i foc. Més d'un centenar de famílies destrossades sense sentit.

El dolor que sentim s'agreuja per la impossibilitat d'entendre la raó que justifiqui la violència sanguinolenta. Necessitem entendre, comprendre els motius, les raons. I som incapaços. 

La nostra Europa és fruit de segles d'història on cada poble ha anat deixant la seva empremta. Els grecs van establir les bases de l'home modern, de la seva dignitat i capacitat intel·lectual. Els romans varen construir els sistema de drets i deures que encara estructura la nostra societat. El cristianisme ens va fer iguals. El renaixement va posar l'home al centre de l'univers i la revolució francesa separà el poder civil de l'eclesiàstic i fonamentà la democràcia moderna.

L'esdevenir històric ens ha fet com som. Puc dir que estic orgullós de la nostra cultura, de la nostra cosmologia, del fet de ser europeu i de la voluntat de construcció d'una Europa unida. El que ha passat aquests dies a París és un atac contra tot el que som i no podem entendre-ho.

No puc acceptar la dicotomia islam versus cultura occidental com a sistemes irreconciliables. És veritat, som diferents, tenim diferents formes de viure i entendre el món, però amb altes cultures - com la xinesa o japonesa- també som diferents i la convivència és possible. A més a més, des d'un punt de vista personal tinc amics i companys musulmans que viuen a Europa sense perdre, per aquest motiu les seves arrels. Per aquest motiu no es pot dir que estem en guerra contra l'islam ni que la societat occidental i l'islam es repelin com l'oli i l'aigua. 

Els radicals colpegen la nostra societat al seu cor, allà on més mal ens fa. Busquen destruir la convivència i el nostre benestar. Aquest cap de setmana han destruït el nostre el nostre jovent que es divertia de forma pacífica als carrers i a una sala de concert de la capital francesa.

Es tracta d'un problema complexe. D'una guerra - la tercera guerra mundial?- que no té trinxeres ni exercits uniformats. De la pobresa al tercer món. Dels efectes d'una descolonització  pèssimament executada. D'interessos obscurs.

Es tracta d'una guerra -sí s'ha de reconèixer que és una guerra- on tot és diferent i la única cosa que no canvia és que els que pateixen són els mateixos, la població civil i els indefensos -d'una banda i de l'altra-.

Les nostres armes han de ser la unitat, la fermesa, no fer servir de forma partidista aquestes desgràcies -malauradament a França ja hi ha un partit xenòfob que comença a aprofitar-se'n-, treballar per la integració de les comunitats musulmanes i treballar per millorar les vides als països del tercer món. I sobretot, refermar allò que ens fa europeus, la nostra tradició, la llibertat, la nostra cultura, la capacitat d'integració i una mentalitat oberta. Ara és l'hora d'estar més units que mai en la construcció de l'Europa que tots desitgem.
#PrayforParis #PrayforSiria