divendres, 6 de novembre del 2015

EL REI VIKING HARALD BLATAND ÀLIES BLUETOOTH

Sempre m'he imaginat al rei danès Harald Blatand com un gran viking vestit amb pells de ren sobre unes espatlles fornides i amb el seu casc amb grans banyes alçant una destral mentre amb cara ferotge vociferava crits de guerra que s'esmunyien entre les seves dents de color blau.


Sí, les dents blaves. I és que el seu cognom vol dir dents blaves o com es diria en anglès Bluetooth. Ara us preguntareu quina relació hi ha entre aquest  rei del segle X, el tan famós Bluetooth - sistema de comunicació sense fils- i la política municipal. Doncs n'hi ha i ho intentaré explicar.

Aquesta setmana, per feina, i per sort -perquè no dir-ho- he hagut de viatjar a una ciutat sueca que es diu Lund. Es tracta d'una ciutat no gaire gran -uns vuitanta mil ciutadans- situada a l'extrem sud de Suècia. Els països nòrdics tenen encants ocults, però avui no pretenc descobrir-los. El que realment m'ha cridat l'atenció d'aquesta petita ciutat és que allà es va inventar el tetra brik, la primera màquina de diàlisis i el bluetooth - que va rebre el nom d'aquell rei viking, i no solament el nom, també el logo que es forma per la conjunció de les seves dues inicials.

És admirable que una ciutat d'aquesta mida hagi estat capaç de generar tant talent. Talent que és el motor de la economia del seu territori. Talent que impulsa als seus joves no solament a una educació excel·lent, sinó a la emprenedoria, a posar a la pràctica els coneixements adquirits durant la seva formació per desenvolupar nous productes i solucions que millorin la vida de les persones i aportin valor al seus conciutadans. Aquest esperit creatiu, tècnic, emprenedor, que busca l'excel·lència i que lluita no solament per tenir un millor futur individual sinó per poder oferir quelcom valuós a la societat, és envejable.

La política municipal ha de buscar resoldre els problemes apressants dels ciutadans, però també, i això és essencial, ha de reflexionar i definir estratègies de futur plantejant què es fa per atraure talent -sí atraure talent-, per a que els nostres joves no hagin de marxar i trobin un ambient on poder desenvolupar-se.

Pot estar molt bé encarregar estudis grandiloqüents com el que s'ha fet a Caldes amb el pla estratègic Horitzó 2025, que conclou el que ja era d'esperar i que si no fos per la particularitat del termalisme seria aplicable a la majoria de pobles del nostre entorn. Pot estar molt bé resoldre la problemàtica de l'aparcament construint una obra faraònica i gastant-se el major pressupost que mai s'ha gastat al poble - tres milions d'euros-. Tot això pot estar molt be, i permet fer moltes rodes de premsa i sortir a moltes fotos, però és política de baixa intensitat.

El problema de Caldes, el problema real, és que si no som capaços de generar un ecosistema capaç d'atraure i retindre talent ens convertirem en una ciutat dormitori. L'administració pública ha de desenvolupar un paper molt important en aquest punt, però la iniciativa privada, els empresaris no en poden ser aliens. És necessari una col·laboració publico-privada intensa, comandada per l'Ajuntament, per crear els incentius necessaris, els mitjans i les condicions per aquest desenvolupament. Política en lletres majúscules.

Ai!! si el rei Bluetooth s'aixequés de la seva tomba.





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Deixa el teu comentari: