LA VELLA EUROPA I EL CÒCTEL DIABÓLIC

Corria l'any 1769 quan l'enginyer anglès James Watt va inventar la màquina de vapor. Aquest invent a més a més de convertir-lo en un home ric i de reconèixer-lo com un gran inventor - la unitat de mesura de la llum, el watt, es diu així en el seu honor- va ser el veritable revulsiu tecnològic que va fer possible la primera revolució industrial.

La setmana passada els calderins varem poder gaudir de dos xerrades que tractant dos temes que en un principi semblaven diferents, del seu anàlisi i reflexió se'n poden extreure conclusions paral·leles, i que tenen molt que veure amb la màquina de vapor.

La primera va estar protagonitzada pel Sr. Josep M. Piqué President de La Salle Technova i va tractar sobre el talent. Què és això del talent? Tothom parla de talent i de societat del coneixement. Però cóm ens afecta al dia a dia a les nostres vides, i... encara més... cóm ho farà en el futur?

La segona xerrada va ser la del Sr. Ferran Tarradellas Director de la representació de la Comissió Europea a Barcelona. Va ser una xerrada molt interactiva on es va parlar de les institucions europees i de què esperem els ciutadans de Caldes d'aquestes institucions que de vegades ens resulten tan llunyanes. Tan l'una com l'altre xerrada ens situen a la cruïlla del nostre futur com a societat i com individus. 

Tornant a la màquina de vapor. La revolució industrial va suposar un canvi en el paradigma de les relacions humanes i a la vegada un trencament radical amb un model social, econòmic i geopolític que mai abans s'havia conegut.

Ser capaç d'anticipar una revolució és sens dubte de visionari. És molt difícil preveure els canvis que una nova innovació pot portar a la nostra societat -com va ser en el seu moment la invenció de la màquina de vapor-. La nova revolució és la revolució del talent, no de la tecnologia informàtica. La tecnologia, com va ser el vapor, solament és fruit i catalitzador de les capacitats humanes. 

Europa, i Caldes com a part integrant d'aquesta unitat, ha d'estar en aquesta revolució. No podem basar-nos en l'antiga economia. Algú pot pensar que al nostre municipi, o a qualsevol municipi d'Europa, s'establirà una industria intensiva en mà d'obra que acabi amb l'atur? La resposta és no. No som capaços de generar avantatges competitives suficients per atraure cap industria: El nostre sòl és car, la burocràcia és lenta, els sous considerats des d'un punt de vista global son alts, les nostres regulacions mediambientals són exigents.... Com podem competir amb els països emergents?

Si a tot això hi afegim que la vella Europa envelleix, valgui la redundància, i que la piràmide de població no podrà aguantar de cap manera el sistema de pensions tenim un còctel diabòlic. És urgent preparar-nos per les noves circumstàncies i ser conscients que la millor estratègia per afrontar el futur és la generació de talent, que un cop creat es quedi i que les nostres industries i emprenedors l'utilitzin de forma creativa. I per altre banda, hem de deixar de pensar en la immigració com un problema i enfocar-la com una solució al envelliment de la nostra societat.

Aquests temes son feixucs i profunds. No podem obviar-los i els aniré tractant. És molt positiu que l'Administració organitzi aquestes xerrades. Ara, avui, és el moment d'actuar i les administracions locals han de ser molt conscients d'aquestes noves exigències socials per preparar els nostres municipis de cara a afrontar els nous reptes. Això sí Pensant en global i actuant en local.