SOLUCIONS

A alguns pot haver sorprès que hagi decidit participar com independent en les llistes d'Unió en les properes eleccions al Congrés dels Diputats. Entenc que la sorpresa solament pot venir pel fet de que fins ara m'havia presentat com a eminentment municipalista. És cert, Caldes de Montbui - el poble del que estic orgullós de ser regidor- és el meu compromís.

Però també és cert que davant l'actual conjuntura política i de país, hom no es pot quedar a casa pesant figues al sofà com si d'un monòton diumenge a la tarda de tardor es tractés, veient passar davant dels ulls una pel·lícula insípida de la que mai formarà part.

El primer motiu que m'ha portat a decidir-me per participar en aquesta llista és perquè sóc Català. Bé, això no és un motiu ni lògic ni racional. Estem d'acord. Es tracta d'un motiu sentimental, com ho és el de ser independentista o no. No es pot racionalitzar, un es sent o no es sent català i punt. Una altra cosa és que a partir d'aquest sentiment es construeixi una argumentació més o menys mediatitzada o coherent i es vulguin extreure unes conclusions o d'altres. En tot cas intent de racionalització del que és irracional.

Unió. Un partit catalanista amb història. Que defensa la cultura, la llengua i el fet nacional català. I això no es pot negar. Una altra cosa és que alguns embolcallats amb unes banderes pròpies i d'altres banderes nouvingudes diguin que això o allò és català i que si no es defensa determinada postura política s'és o no s'és un patriota. No entraré a discutir una determinada postura que per mediàticament hegemònica -no majoritària- no considero legitimada de per sí democràticament encara que de l'altra part la judicialització extrema -no sé si volguda o desitjada amb la boca petita- sigui excessiva.

En tot cas, en aquest moment històric, i especialment de cara al 20D, Unió representa un catalanisme moderat. I quan parlo de moderat no vol dir que no sigui decidit ni que no defensi els drets dels catalans, sinó que entenem que la valentia no és trencar la llei ni arribar a posicions irreconciliables que desmembrin la societat catalana -sí la societat catalana, o és que la societat catalana no és cap valor en sí mateixa-.

La solució és política, és d'entesa, de diàleg, de confrontació intel·lectual. Aquesta és la posició que defensa Unió. Una posició ferma davant dels anacronismes que representen determinades posiciones recentralitzadores però també una posició ferma davant de plantejaments que també son absolutament anacrònics que suposen unes insubordinacions de caire anàrquico-comunistes decimonòniques -amb el perill que això suposa-.

La meva bandera és la Senyera. La meva feina defendre les llibertats -totes i de tots-. La llibertat entesa com a llibertat i identitat individual a desenvolupar en una societat i en una cultura, també, lliure. Lliure, que no vol dir llibertària ni il·legal, conceptes que àdhuc d'estar envoltats d'un esperit revolucionari, en última instància volen dir deixar de ser lliures.

Unió, com a institució capdavantera d'allò que és tan català com és el seny, el diàleg i la negociació, en aquest moment és l'única organització que representa la moderació necessària per fer front a la rauxa dels dos bàndols enfrontats en una lluita suïcida on tothom -especialment els ciutadans- surten malparats.

Per aquests motiu, i per d'altres que aniré desgranant en els propers dies, la meva posició és fer un pas endavant i recolzar la candidatura d'Unió al Congrés, una candidatura que presenta solucions reals i factibles pel nostre país i per la nostra ciutadania. Una candidatura i un programa que lluny de posicions rupturistes, de terratrèmols amb efectes col·laterals indesitjables, proposa solucions pel nostre país -el de tots, Catalunya-, i per tots els catalans.