TODOS LOS GATOS SON PARDOS

La Festa Major ja és aquí. Comença la tardor i els ànims dels calderins en lloc de refredar-se amb el canvi de temps, s'escalfen. Com cada any la nostra tardana festa arriba amb els dies frescos, les tardes més curtes, l'envelat ben parat i tothom al carrer.

Aquest any ens hem d'alegrar que amb motiu dels vint-i-cinc de la seva mort es commemori la figura d'en Gato Pérez, el gran músic renovador i poeta de la Rumba Catalana. No era calderí però va viure els seus últims anys de la seva vida a Caldes i ens va deixar amb solament quaranta anys com a conseqüència d'una salut dèbil. Com ell mateix deia "Se fuerza la máquina... de noche y de dia... y el cantante con los músicos se juega la vida". 

Vaig descobrir a en Gato Pérez de molt jovenet, segurament mogut per la curiositat per aquell personatge que duia barret d'ala i que havia anat a viure al nostre poble. Encara no sé com va arribar a les meves mans un casset del seu disc Gato x Gato que escoltava amb fruïció en un radiocasset que no era ni estèreo. Era mitjans dels vuitanta. La Rumba Catalana sortia de la seva letargia i en Gato era el sacerdot d'aquell genere entre lo cursi i lo divino.

La música d'en Gato és una música franca i sincera on l'orquestra forma una unitat mística amb el cantant. una música popular, per ser tocada al carrer o a l'envelat, per ser ballada. Una música mestissa que neix al carrer amb sabor de barrio i que creix al ritme del bongo.

Però el que sempre m'ha atret de la seva obra és la lletra. Realment en Gato era un poeta. Ell deia que ho volia ser en una de les seves cançons: "Quisiera ser poeta... para empezar de nuevo...". Doncs ho va aconseguir. Intueixo que el fet de ser argentí va tenir alguna responsabilitat en el contingut psicoanalític fins al punt de l'existencialisme d'algunes de les seves lletres, on amb jocs brillants de paraules es lloava el mestissatge cultural, la integració racial i la diferència, a la vegada que es feia crítica social, política i cultural.

En aquesta època de música comercial on el que mana és el màrqueting, la televisió i l'economia, trobem a faltar músics com ell, trobem a faltar aquells versos con sentido.

Com els vells roquers, els vells rumberos mai moren. Que visqui Gato Pérez! I bona Festa Major!!