
Aquest any ens hem d'alegrar que amb motiu dels vint-i-cinc de la seva mort es commemori la figura d'en Gato Pérez, el gran músic renovador i poeta de la Rumba Catalana. No era calderí però va viure els seus últims anys de la seva vida a Caldes i ens va deixar amb solament quaranta anys com a conseqüència d'una salut dèbil. Com ell mateix deia "Se fuerza la máquina... de noche y de dia... y el cantante con los músicos se juega la vida".


Però el que sempre m'ha atret de la seva obra és la lletra. Realment en Gato era un poeta. Ell deia que ho volia ser en una de les seves cançons: "Quisiera ser poeta... para empezar de nuevo...". Doncs ho va aconseguir. Intueixo que el fet de ser argentí va tenir alguna responsabilitat en el contingut psicoanalític fins al punt de l'existencialisme d'algunes de les seves lletres, on amb jocs brillants de paraules es lloava el mestissatge cultural, la integració racial i la diferència, a la vegada que es feia crítica social, política i cultural.
En aquesta època de música comercial on el que mana és el màrqueting, la televisió i l'economia, trobem a faltar músics com ell, trobem a faltar aquells versos con sentido.
Com els vells roquers, els vells rumberos mai moren. Que visqui Gato Pérez! I bona Festa Major!!
Felicitats! Francesc. El gato Pérez era i és un dels meus favorits. Els que em coneixen saben que soc de rumbes i pasodobles. Música viva i amb moiment.
ResponEliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaMolt bó, felicitats Francesc!!! Moltes gràcies per les teves publicacions. Que tingueu una bona festa major i a ballar força.
ResponElimina